- Hawai
-
Aquest matí escoltava els "Articles que no farem" d'en Quim Monzó i n'Empar Moliner a "El matí de Catalunya Ràdio". Comentava n'Antoni Bassas que a la plaça Francesc Macià de Barcelona, la que hi ha ben a la vora de l'emissora, en Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar un estanc amb la forma de Menorca. I respon na Moliner: "Ah, Mallorca..!". "Ja hi tornam a ser", pens jo.
Pot semblar una anècdota, però tampoc ho és tant. Em referesc a la visió que tenen des de la Península d'aquestes illes arreplegades enmig de la mar, que es diuen Illes Balears. Moltes vegades he tingut la percepció que ens veuen com si aquest arxipèlag fossin les Hawai, aquelles illes convertides en paraïssos naturals, on van a passar les vacances, i prou. Altres vegades, aquesta percepció s'ha convertit en evidència, quan rallant amb catalans, m'han contestat que "m'agrada com parles el menorquí, sembla exòtic".
Potser diades com les d'avui, 1 de març, són necessàries per fer-nos reivindicar més enllà de la frontera natural de la Mediterrània. Som quatre illes, ben diferents, però amb problemes comuns. El principal, la insularitat, que mai serà ben reconeguda des de la Península.
Però alhora som quatre illes amb realitats comuns. La principal, la nostra cultura i llengua, que és la mateixa que la de Catalunya i el País Valencià. Però no sé fins a quin punt ens tenen en consideració si nosaltres per ells som aquells 'exòtics'. Ho deia ben bé en Joan F. Mira l'altra dia quan va visitar Menorca: els governs balear, català i valencià mai han treballat junts per a defensar aquesta realitat comuna. Però és que tampoc des d'aquí ens hem esforçat gaire.
Que aquesta diada de l'1 de març servesqui, idò, per a reivindicar la nostra realitat. La d'aquestes quatre illes, les Hawai de la Mediterrània.
PD. Aquest article no té res en contra dels catalans, ni molt manco. Sé ben segur que no tots pensen així . El que passa és que és el cas que més conec. He estat uns quants anys visquent a Catalunya, i moltes vegades m'he trobat amb alguns que tenen aquesta visió 'exòtica' de les nostres illes.
Escrit per Francesc Febrer | 28/02/2006, 23:28
4 comentaris a “Hawai”
No passis cap pena, que de catalans amb tòpics sobre ses illes n'està ple, i dels que creuen que vivim com reis, i dels que ens veuen com una reserva sioux indígena...Som dels que crec que encara hem de fer molts ponts per superar prejudicis i ajudar-nos mutuament en temes com el català.
Bona Diada
Tens molta raó. De la Península, venen aires contaminats d'antic. Fart estic de discutir-me amb principatins que es cruen ser el centre de la cultura catalana!, quan són uns imbècils, que se'n foten de les realitats de cada una de les illes, -i d'altres realitats geogràfiques i històriques-, per simplisme intel·lectual desbocat. És una realitat que sense poder polític i econòmic, no se pas com el superarem.
Alexandre Pineda i Fortuny. St.Esteve Sesrovires
Uff, jo he viscut bastant d'anys a Barcelona (per estudis) i sentit ha dir borrades de tot tipus:
que si menorca es pot atrevesar a peu en 10 min., m'han preguntat si teniem internet, ordinadors, si les rentadores ja havien arribat, ...
El principi quan dius que ets de Menorca tothom et posa cara de sorpresa i flipa però a l'endemà et diuen, que tal mallorquí? Realment són uns ignorants, es pensen que a les illes només hi ha platjes!
Per això mateix des de que he viscut allà uns anys no vull sentir ni ha parlar de països catalans, no ens tenen cap tipus de respecte.
Contesta a jo: sóc un principatí, que em passo la vida defensant les Illes i el País Valencià. Els peninsulars som tan imbécils, que fem al joc a l'espanyolisme i tant toixos, com ser incapaços de superar prejudicis. El pancatalanisme, és per potenciar cada un dels nostres països, sense llevar-lis cap personalitat, ans al contrari potenciar.-les. Els únics que creuen en el Països Catalans, són a Espanya, per això, les seves lleis ens mantenen separats, i lluiten a diari per minvar territorialment la llengua comuna, i...
Alexandre Pineda i Fortuny. St. Esteve Sesrovires