Anterior Inici Següent

Adéu, 2005
 Escrit per Francesc Febrer | 31/12/2005, 12:25

El 2005 ja és història. Aquests dies tots els mitjans de comunicació han fet els seus resums de l'any, però com vaig dir, una imatge val més que mil paraules.

Així, us propos que repasseu aquest 2005 per la selecció de les millors fotografies que han fet alguns mitjans a la xarxa.

Francament, n'hi ha d'espectaculars, però desgraciadament, -no podia ser d'altra manera-, aquest 2005 ha estat marcat per les imatges de violència a conflictes bèlics i per les catàstrofes naturals.

La guerra de l'Iraq, per exemple, domina a tots aquests reculls fotogràfics. I és que des de fa tres anys, dia sí i dia també, és noticia. Aconseguirem que al 2006 imatges com les d'aquesta fieta, que plora vora al cadàver del seu pare, ja no siguin noticia?

(1) Una filla plora la mort del seu pare, un guarda de seguretat, a una escola de Bagdad, el 21 de juliol. Foto: Hadi Mizban/AP

(2) Milers de llanternes són llançades al cel en un acte en record a les víctimes pel tsunami a Tailàndia. Foto: Apichart Weerawong/AP

    3 comentaris a “Adéu, 2005”

    1
    esperança | Diumenge, 01/01/2006, a les 07:13 h: [Respondre]

    Efectivament, les imatges són espectaculars, i per això els mitjans de comunicació les difonen. Les televisions obren els informatius dient: "mirin aquestes imatges tan espectaculars..." els diaris les posen a la portada. El que a mi m'impressiona i em desanima és que ens quedam en això, en les imatges, en l'escuma. Em fa mal veure que els resums de l'any s'organitzen en funció de "l'espectacularitat" de les imatges, i no de la importància dels fets. Em cou que la frase tan antiga de "si no hi ha imatge, no existeix" es dugui fins als darrers extrems. No m'agrada la falta d'anàlisi. No m'agrada que s'expliquin els fets, els conflictes, els pactes, les decisions, en funció de les imatges que es tenen, i no en funció de la importància, de la trascendència que puguin tenir. Em molesten les encaixades de mans que es fan "per a la foto", o les pallassades que es poden arribar a fer per aconseguir un minut de certa rellevància. No m'agrada, per exemple, que es doni tanta importància als mil i escaig morts provocats per l'huracà Katrina, i s'en doni tant poca de les desenes de milers de morts pel terratrèmol del Caixmir. Tot, perquè el Katrina el va retransmetre en directe la CNN, i el terratrèmol amb prou feines va tenir relevància dos o tres dies. No dic res dels anomenats "conflictes oblidats" perquè ho trob indecent.
    Està bé això de resumir l'any en imatges, però em preocupa el que no s'inclou en els resums. El que queda amagat davall la sabonera, el que es dissol enmig del no res.
    Bon any a tothom

    2
    ma mas | Diumenge, 08/01/2006, a les 16:09 h: [Respondre]

    Es tracta d'una gran revisió. felicitats

    3
    alexandre pineda i fortuny | Dimarts, 10/01/2006, a les 10:31 h: [Respondre]

    Fietes destrossades vora el cadàver de son pare. Negocis de ses grans TV, davant les desgràcies! Milers de morts a través d'armes fabricades per una indústria que no hauria d'existir. I els senyors de les armes continuen manant, tot dient que ells no participen en política quan són els que han configurat les societats actuals. Quan els pobles podrem autodeterminar-nos? Vells somnis! Salut!
    Alexandre Pineda i Fortuny. St. Esteve Sesrovires

Afegeix un comentari

  authimage